Democràcia
Val a dir que les universitats catalanes no han conegut mai la democràcia. En l'etapa del règim actual és quan més s'hi ha assemblat, però les lleis espanyoles imposen una oligarquia dels sectors més conservadors del professorat que ofeguen la majoria d'anhels de transformació social i l'esperit crític i permet l'existència de xarxes clientelars que segresten el poder real dels òrgans col·legiats. Com deia fa poc un catedràtic de la UAB (Salvador Cardús) "Ja fa anys que penso que la universitat s’ha convertit en la institució més conservadora que conec. Potser és perquè, amb poques excepcions, la lògica disciplinària del sistema d’accés, promoció i permanència dels que hi treballem estén un esperit de submissió (...) ARA, 15-5-17".
En el cas de la Universitat Pompeu Fabra, el Claustre pràcticament no té cap funció executiva (aprovar o no l'informe del rector i la modificació dels estatuts).
Per a dissimular l'acumulació de competències en el rector i adlàters, els nostres estatuts atorguen al Consell Social (òrgan que hauria de tenir exclusivament una funció de supervisió i control) pràcticament totes les competències executives que les lleis espanyoles atorgaven al Claustre. En realitat, el Consell Social es limita a aprovar el que prèviament ha decidit l'equip de govern, de manera que accepta fer de pantalla que oculti el seu poder omnímode.
Un altre dèficit democràtic greu es deriva dels contractes trimestrals que, a més de fer treballar gratuïtament (tutories electròniques, preparatius de la repesca... fora del període contractual) els més precaris, els exclou dels censos electorals en els trimestres que només fan recerca, com ha passat recentment en les eleccions a rector o passa amb aquestes eleccions sindicals.
Finalment, el fet que la UPF exclogui del sector A del Claustre i altres òrgans els falsos associats doctors amb vinculació permanent des que van signar el primer contracte es basa en una interpretació extremament esbiaixada de la LOU (confonent vinculació amb contractació i permanent amb perpetu) que exacerba encara més el caràcter oligocràtic dels òrgans de govern.
Els més greus d'aquests dèficits democràtics són responsabilitat exclusiva de la UPF i una majoria al Claustre els podria corregir sense haver d'esperar el nou marc legislatiu de la República Catalana.