Volem una universitat catalana al servei de la societat
El nostre programa inclou el següent:
Llengua i país:
Defensar una universitat catalana que contribueixi a la construcció del país.
Exigir una universitat políglota i oberta al món on la llengua vehicular sigui el català. |
Un idioma està condemnat a la residualització si els seus parlants se senten empesos a canviar de llengua en determinats àmbits de manera creixent. La galopant innovació tecnològica i social fa que això passi amb la majoria de les llengües, però més devastadorament en les minoritzades.
La pervivència del català requereix, entre d'altres, que els professionals de tots els àmbits científics i tècnics l'emprin en totes les facetes de la seva tasca, de manera que es vagin traslladant al català totes les innovacions terminològiques i el català sigui una eina vàlida en tots els àmbits laborals, tant en la comunicació entre els professionals com entre aquests i els usuaris o clients.
Doncs, és un dret i una exigència col·lectius de la comunitat catalanoparlant que les seves universitats siguin bressol de la comunicació científica en català. Si volem un país normal, ens cal una universitat on totes les activitats i tota la formació es puguin fer en català i, fins on sigui possible, en occità.
A més, també és un dret dels seus ciutadans (reconegut per Espanya en ratificar la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries) de poder tenir una formació universitària en català. Aquest dret és perfectament compatible amb el coneixement d'altres llengües de major difusió, en les quals apareixen abans les novetats científiques. I s'ha d'evitar el perill de caure en el reduccionisme de pensar que només és multilingüe qui parla anglès: el francès, l'alemany, el rus, el xinès s'han de promoure tant o més.
| la llengua catalana ha estat sempre la pròpia del país i, com a tal, s'ha vist afectada negativament per alguns esdeveniments de la història de Catalunya, que l'han portada a una situació precària. Aquesta situació és deguda a diversos factors, com són la persecució política que ha patit i la imposició legal del castellà durant més de dos segles i mig; les condicions polítiques i socioeconòmiques en què es produïren els canvis demogràfics de les darreres dècades, i, encara, el caràcter de llengua d'àmbit restringit que té, similar al d'altres llengües oficials d'Europa, especialment en el món actual, en què la comunicació, la informació i les indústries culturals tendeixen a la mundialització. (Preàmbul de la Llei de normalització lingüística) |