Estabilització i promoció! Eliminació contractes temporals
La reivindicació més important és la de poder-se consolidar professionalment, és a dir, la de tenir unes regles del joc clares i justes per a la promoció. Però abans s'ha d'aconseguir una estabilització mínima. Quin sentit té que els contractes no siguin indefinits ara que el més fàcil per a la patronal és rescindir-los? A més de ser un dret del treballador, l'estabilitat és una condició per a poder oferir una docència de qualitat. Això concerneix tot un ventall de perfils que fan docència sense saber si el curs vinent seguiran a la UPF: predocs, postdocs, falsos associats, falsos visitants... angoixes que comparteixen amb els agregats interins i també amb personal de recerca en les mateixes condicions de vulnerabilitat.
A més, el paradigma docent de Bolonya (centrat en l'alumne), ha desplaçat el gruix de la càrrega docent cap a la preparació i avaluació de tot de fórmules alternatives a la classe magistral. Moltes d'aquestes activitats (seminaris, tallers, treballs individuals o en grup, exposicions públiques, resolució de problemes, estudi de casos...) han deixat d'estar vinculades a la classe magistral i repercuteixen especialment en la dedicació de totes les variants de professorat precari. El fet que l'avaluació continuada es basi en aquestes activitats centrades en l'alumne multiplica la càrrega real de correccions i de tutories, que recauen principalment en els precaris.
I, en termes de qualitat democràtica, és molt greu el fet que no s'incloguin en el sector A de les votacions als òrgans col·legiats els falsos associats doctors amb vinculació a la UPF que ha romàs permanent des de llur incorporació, contravenint la LOU i la LUC.